Diari de bord: Río Blanco en lluita

5 de març. Som davant la tomba de Tomás García, el primer assassinat en la lluita contra el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca. Hi hem vingut amb la Rosalina, el Chico i la Paulina, defensors del riu Gualcarque que, a sis anys de la mort de García, reivindiquen el seu llegat i el de Berta Cáceres (assassinada tres anys després) perquè la comunitat lenca de Río Blanco mantingui els seus recursos naturals lluny d’interessos privats. Gràcies a la seva perseverança, actualment el projecte està aturat. Malgrat tot, la concessió no s’ha anul·lat. L’amenaça persisteix.

 

Diari de bord: A 3 anys de l’assassinat de Berta Cáceres

Tres de març. Tercer aniversari de l’assassinat de Berta Cáceres. Tercer dia de rodatge a La Esperanza, la petita localitat del centre d’Hondures on Berta va néixer i va forjar el seu compromís amb els drets del poble lenca.

Utopia es diu la seu del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH), a tocar de La Esperanza, on s’han desenvolupat la majoria d’activitats de commemoració. Per allà han passat representants d’organitzacions socials de tot el país, des de les que aglutinen la diversitat de pobles indígenes fins a les que coordinen el moviment feminista. Berta multiplicada.

Aquesta vessant transversal i solidària de la seva lluita ha estat un dels elements més repetits pels assistents als actes. També un dels que hem volgut destacar en la sèrie d’entrevistes que hem enregistrat per al documental del projecte ‘Globalitzant resistències’.

Ens queden quatre dies de rodatge a Hondures. A tres hores de La Esperanza ens esperen les comunitats afectades pel projecte hidroelèctric d’Agua Zarca.

 

Cas Berta Cáceres: hi ha condemnes, però no hi ha justícia

El passat 29 de novembre, un tribunal d’Hondures va considerar culpables de l’assassinat de l’activista hondurenya set persones. La família i COPINH denuncien que no es condemnin directius de la hidroelèctrica com a autors intel·lectuals. En parla Àlex Guillamon d’Entrepobles

 

Com era de preveure en el veredicte pronunciat pel Tribunal de Sentència hondureny, es continuen sense condemnar les estructures i les persones que van pagar els sicaris que van assassinar Berta Càceres i van intentar assassinar Gustavo Castro.

La família de la Berta Càceres i el COPINH denuncien que, malgrat les innombrables proves incriminatòries que el Tribunal va rebre, els autors intel·lectuals, entre ells la família Atala Zablah, accionistes propietaris de l’empresa DESA, segueixen gaudint de llibertat, perquè s’ha negat sistemàticament aquesta línia d’investigació. Amb aquesta sentència es condemna únicament el grup sicarial i l’estructura intermèdia relacionada directament a l’empresa DESA.

Quins interessos estan en joc i motiven que l’Estat i les seves institucions protegeixin els màxims responsables, els noms dels quals no són un secret? Per què, malgrat les evidències de la seva participació, no han estat processats a dia d’avui després de gairebé tres anys del crim? Què esperen per complir amb la seva responsabilitat?

Si, malgrat el finançament rebut durant aquests anys per la cooperació internacional per millorar l’aparell judicial hondureny -especialment per part de la cooperació estatal espanyola-, els tribunals hondurenys mostren aquesta clamorosa incapacitat d’actuar d’acord al degut procés, arriba l’hora que la comunitat internacional es pronunciï sobre si aquests assassinats han de quedar impunes.

Des de les organitzacions i plataformes de solidaritat amb el poble hondureny fem una crida a l’opinió pública, a les organitzacions i moviments socials, per seguir pressionant els nostres respectius governs perquè es facin responsables de la necessitat de justícia en uns fets, a l’arrel dels quals no podem oblidar que estan implicats fons d’inversió públics europeus.

Podeu consultar el Comunicat de la Família de la Berta, COPINH, Gustavo Castro i els equips legals de la causa davant la sentència

Àlex Guillamon, Entrepobles