Publicat a

El documental ‘Les llavors de Berta Cáceres’ s’estrena el 14 de setembre

El dissabte 14 de setembre a les 21.55h (en directe, també online), el programa “Latituds” del Canal 33 emetrà el documental Les llavors de Berta Cáceres. Partint de la figura de la defensora dels drets humans hondurenya, el film recorre les llavors que ha sembrat.

Assassinada el 2016, Cáceres va liderar la lluita de la comunitat de Río Blanco contra el megaprojecte hidrolèctric Agua Zarca, en defensa del territori i els recursos naturals, com el riu. Les mobilitzacions de la comuntiat, la denúncia permanent i les aliances internacionals van aconseguir, de moment, paralitzar la represa, però líders i lideresses continuen amenaçades. El documental ressegueix aquesta lluita concreta amb la intenció d’aixecar la mirada i posar el focus en un modus operandi compartit per empreses involucrades en megaprojectes al conjunt de l’Amèrica Llatina, ja siguin hidroeléctrics, miners o d’agricultura intensiva, així com en la necessària implicació i complicitat del capital del nord global  Si bé bancs i empreses europees han estat imprescindibles per al desenvolupament del projecte, l’aliança entre les comunitats en resistència amb les organitzacions d’Europa ho ha estat per aturar-lo.

Les dones que van lluitar braç a braç amb Berta Cáceres coincideixen en la idea expressada per la coordinadora general de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), Miriam Miranda: “Van pensar que matant a la Berta matarien la lluita, però la Berta va ser una llavor que es va multiplicar”.

Documental ‘Les Llavors de Berta Cáceres’
Dissabte 14 de setembre
21.55h Programa Latituds del Canal 33 – Podeu veure’l online, en directe, aquí.

Publicat a

El Copinh apunta els Atala-Zablah

El Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (Copinh) assenyala diversos membres de la família Atala-Zablah com a autors intel·lectuals de l’assassinat de Berta Cáceres. Els Atala, d’origen palestí, formen part de l’oligarquia hondurenya i alguns d’ells són dirigents de DESA, l’empresa concessionària del projecte hidroelèctric Agua Zarca, l’oposició al qual va costar-li la vida a Cáceres.

El vicepresident de DESA, Jacobo Nicolás Atala Zablah, és el president del banc BAC Honduras. El germà de Jacobo, José Eduardo Atala-Zablah, també a la junta de DESA, és el president de la Cámara de Comercio Hondureño-Americana i exdirector a Honduras del Banco Centroamericano de Integración Económica (BCIE), un dels principals inversors del projecte Agua Zarca. A més, un altre membre de la família, Daniel Atala, és el director financer de DESA. Cap d’ells ha estat imputat per l’assassinat de Berta Cáceres però sí el president de la companyia Roberto David Castillo Mejía, exmilitar, detingut i pendent de judici.

Els altres set detinguts ja han estat condemnats tot i que, set mesos després del judici, encara no es coneix la sentència definitiva. “La manca de sentència posa en perill la condemna contra els autors materials del crim i representa un obstacle per a la investigació i per enjudiciar els autors intel·lectuals”, afirmen des del Copinh. Entre els condemnats hi ha Sergio Rodríguez, enginyer empleat per DESA i Douglas Bustillo antic cap de seguretat de l’empresa. Segons l’informe del Grupo Asesor Internacional de Personas Expertas, format per diversos juristes internacionals, les converses entre diferents directius i treballadors de DESA evidencia els seus vincles amb l’exèrcit i els cossos policials de l’Estat abans i després de l’assassinat de Berta.

Frau sobre el Gualcarque

Per altra banda i en relació al projecte hidroelèctric, el propi Roberto David Castillo i l’advocada de DESA, Carolina Castillo, seran jutjats per presumpte frau juntament amb 14 funcionaris de l’estat acusats d’abús d’autoritat i falsificació de documents, entre altres delictes. El cas conegut com a ‘Frau sobre el Gualcarque’ va ser impulsat per la Misión de Apoyo contra la Corrupción y la Impunidad en Honduras (MACCIH‐OEA) i es basa en les més de 40 denúncies presentades per Berta Cáceres davant el Ministerio Público Fiscal. La investigació conclou que els acusats van cometre diversos delictes contra l’administració pública per beneficiar DESA amb la concessió del projecte Agua Zarca.

Publicat a

“Hondures es ven al millor postor i als periodistes ens amenacen per denunciar-ho”

Hondures ha tornat a esclatar. D’abril a juny, s’han multiplicat les manifestacions contra del president Juan Orlando Hernández (JOH) y en defensa de la sanitat i educació públiques. La resposta del govern ha estat dura.

Des del cop d’estat que el 2009 va desallotjar del poder el president Manuel Zelaya, la repressió violenta de moviments socials ha estat una constant al país. Ho sap molt bé Dina Meza, periodista i defensora dels drets humans hondurenya amenaçada. El passat mes de març vam poder parlar amb ella a la seu de l’Asociación por la Democracia y los Derechos Humanos de Honduras (ASOPODEHU) i del mitjà digital Pasos de Animal Grande que coordina. L’entrevista va ser publicada per La Directa el passat 21 de juny.

 

Publicat a

Diari de bord: Río Blanco en lluita

5 de març. Som davant la tomba de Tomás García, el primer assassinat en la lluita contra el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca. Hi hem vingut amb la Rosalina, el Chico i la Paulina, defensors del riu Gualcarque que, a sis anys de la mort de García, reivindiquen el seu llegat i el de Berta Cáceres (assassinada tres anys després) perquè la comunitat lenca de Río Blanco mantingui els seus recursos naturals lluny d’interessos privats. Gràcies a la seva perseverança, actualment el projecte està aturat. Malgrat tot, la concessió no s’ha anul·lat. L’amenaça persisteix.

 

Publicat a

Diari de bord: A 3 anys de l’assassinat de Berta Cáceres

Tres de març. Tercer aniversari de l’assassinat de Berta Cáceres. Tercer dia de rodatge a La Esperanza, la petita localitat del centre d’Hondures on Berta va néixer i va forjar el seu compromís amb els drets del poble lenca.

Utopia es diu la seu del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH), a tocar de La Esperanza, on s’han desenvolupat la majoria d’activitats de commemoració. Per allà han passat representants d’organitzacions socials de tot el país, des de les que aglutinen la diversitat de pobles indígenes fins a les que coordinen el moviment feminista. Berta multiplicada.

Aquesta vessant transversal i solidària de la seva lluita ha estat un dels elements més repetits pels assistents als actes. També un dels que hem volgut destacar en la sèrie d’entrevistes que hem enregistrat per al documental del projecte ‘Globalitzant resistències’.

Ens queden quatre dies de rodatge a Hondures. A tres hores de La Esperanza ens esperen les comunitats afectades pel projecte hidroelèctric d’Agua Zarca.

 

Publicat a

Cas Berta Cáceres: hi ha condemnes, però no hi ha justícia

El passat 29 de novembre, un tribunal d’Hondures va considerar culpables de l’assassinat de l’activista hondurenya set persones. La família i COPINH denuncien que no es condemnin directius de la hidroelèctrica com a autors intel·lectuals. En parla Àlex Guillamon d’Entrepobles

 

Com era de preveure en el veredicte pronunciat pel Tribunal de Sentència hondureny, es continuen sense condemnar les estructures i les persones que van pagar els sicaris que van assassinar Berta Càceres i van intentar assassinar Gustavo Castro.

La família de la Berta Càceres i el COPINH denuncien que, malgrat les innombrables proves incriminatòries que el Tribunal va rebre, els autors intel·lectuals, entre ells la família Atala Zablah, accionistes propietaris de l’empresa DESA, segueixen gaudint de llibertat, perquè s’ha negat sistemàticament aquesta línia d’investigació. Amb aquesta sentència es condemna únicament el grup sicarial i l’estructura intermèdia relacionada directament a l’empresa DESA.

Quins interessos estan en joc i motiven que l’Estat i les seves institucions protegeixin els màxims responsables, els noms dels quals no són un secret? Per què, malgrat les evidències de la seva participació, no han estat processats a dia d’avui després de gairebé tres anys del crim? Què esperen per complir amb la seva responsabilitat?

Si, malgrat el finançament rebut durant aquests anys per la cooperació internacional per millorar l’aparell judicial hondureny -especialment per part de la cooperació estatal espanyola-, els tribunals hondurenys mostren aquesta clamorosa incapacitat d’actuar d’acord al degut procés, arriba l’hora que la comunitat internacional es pronunciï sobre si aquests assassinats han de quedar impunes.

Des de les organitzacions i plataformes de solidaritat amb el poble hondureny fem una crida a l’opinió pública, a les organitzacions i moviments socials, per seguir pressionant els nostres respectius governs perquè es facin responsables de la necessitat de justícia en uns fets, a l’arrel dels quals no podem oblidar que estan implicats fons d’inversió públics europeus.

Podeu consultar el Comunicat de la Família de la Berta, COPINH, Gustavo Castro i els equips legals de la causa davant la sentència

Àlex Guillamon, Entrepobles